C. Sant Gregori, 4
(SN GREGORIO jaime monserrat y fran.ca ferrer fundadores).
| La inscripció que consta al peu del panell ceràmic dóna testimoni dels fundadors, que segurament eren els propietaris de l’hort on es va obrir el carrer. Cap als anys 1930, aquest carrer no tenia eixida i acabava en un grup de casetes molt baixetes; li deien “el vallet”. La imatge es troba ara al número 4, però abans estava al 6 i més fonda; quan la van traure cap a fora, van posar els taulellets on estan ara. Aquest carrer no ha celebrat cap porrat, al menys des de l’any 1946, segons testimoni de la veïna María Martí Palomar. En Consell Municipal del mes d’agost de 1937, el nom del carrer va ser substituït pel de Cabo Antonio Gil, però aquest canvi només va durar fins al 1939, final de la guerra civil. Dels vint-i-un “gregoris” del santoral, aquesta imatge pot representar un dels tretze mitrats que hi ha, ben probablement el papa sant Gregori I el Gran (540-604). Un altre Gregori ben popular a Borriana és sant Gregori Nacianzè el Teòleg (330-390), que es reconeix perquè porta un llibre sota el braç, al qual està dedicada l’ermita del mateix nom que es conserva prop del camí Marjalet. El nom popular de “vallet” per al carrer (i per a la seua contornada) està atestiguat des de l’any 1326, quan el rei Jaume II va autoritzar per escrit des de Barcelona que s’obrira un portal nou a la muralla (el Portal de la Mar), just al final del carrer de sant Agustí. El “vallet” és simplement una modalitat del topònim que avui coneixem com el Plà. El document de la cancelleria, datat el 7 de novembre del 1326, diu en llatí: «per quod transitus haberi vallat ultra vallum ad mercatale dicte ville», és a dir «a través del qual puga passar-se des de l’esplanada [el Plà] al mercat de la dita vila». |  |
· Testimonis: María Martí Palomar.
· Datació possible del panell: 1808.
· Festivitat: 2 de gener (antigament, el 2 de maig).
· Descripció: panell de manufactura valenciana de 9 peces (3 × 3) de 19,7 cm de costat (inclosa una orla de 3,6 cm); descansa sobre lleixeta de doble taulellet (de 24,5 × 5 cm). Catalogat i protegit (PGOU 1995).
Fotos: J. Verdegal.
